- Paradigmes educatius
Les paradigmes educatius es refereixen a les diferents formes d'ensenyar que s'han emprat al llarg de la hisòria.
Hi existeixen 4 paradigmes diferents:
- Paradigma conductista: Màquina que aprèn conductes mesurables, observables i quantificables.
- Paradigma cognitiu: Organisme que desenvolupa processos cognitius i afectius.
- Paradigma ambientalista: Escenari on es realitzen es interaccions entre persones i el medi ambient.
- Paradigma constructivista: Organisme que desenvolupa processos cognitius i afectius en un escenari d’aprenentatge.
A aquest enllaç de SlideShare s'expliquen millor les diferents paradigmes educatius
- Disseny de l'ensenyament
Per a fer un bon disseny del proces d'ensenyament-aprenentatge s'han de seguir aquestos pasos:
- El currículum es considera tancat i obligatori: També hi ha una sèrie de competències que l’alumne pot aprendre independentment.
- Disseny de la instrucció amb definició precisa de continguts i objectius.
- Els aprenentatges complexos es poden descompondre en tasques mes simples
- L’avaluació dels resultats es centra en el producte final, sense tenir en comte el procés
- La motivació depèn de reforços externs.
- Evolució del procés d'ensenyament-aprenentatge
En tant a aquest apartat, cal destacar que han existit dues tipus de proces d'ensenyament-aprenentatge: l'asiquisició del conexements i la construcció del significat.
- Adquisició de conexements
Per a aquest mètodes, aprendre es adiquirir coneixement, i aquesta adiquisició només es pot fer a través del professor, ja que el es qui té tots els coneixement. Els alumnes només rebren coneixements, per tant son participants passius d'aques tipus d'aprenentatge.
- Construcció del significat
En aquest tipus d'ensenyament, el control del que apren està des d'el principi a les mans del alumne i el professor només es un recolzament per a aquest. L'avaluació es centra més en el procés d'aprenentatge que en el que s'ha aprés, però sense arribar a ser molt extremista.

- Seymou Papert
Seymour Papert es un pioner de la intel·ligència artificial i inventor del lenguatge de programació LOGO, un programari gràfic permet que els nens creuen els seus propis escenaris (Mons) i icones mòbils de programes. el 1968. Es considerat un destacat científit cognitiu, matemàtic i educador.
Amb aquesta cració proposa un canvi substancial en l’escola, concretament en els objectius escolars d’acord amb l’element innovador que suposa l’ordinador, ja que defèn el construccionisme.
No havia lliçons grupals ni desafiaments, sinó que s’emprava únicament el mètode de descobriment on els nens exploraven el programa i es relacionaven amb la mestra o amb una de les participant-observadores per a aprendre a usar el programa.
Tant la mestra com les participant-observadors van emprar tècniques de modelar; per exemple, posaven una cosa a moure’s en la pantalla i despertaven l’interès dels nens que es trobaven prop perque fessin el mateix.
Tant la mestra com les participant-observadors van emprar tècniques de modelar; per exemple, posaven una cosa a moure’s en la pantalla i despertaven l’interès dels nens que es trobaven prop perque fessin el mateix.
Els profits de LOGO semblen incloure la capacitat meta-cognitiva augmentada la capacitat millorada de resoldre problemes i la capacitat i orientació espacial millorades, especialment respecte a la consciencia de formes geomètriques i anglès.
Ací tenim un vídeo de com s'utilitza el llenguatge LOGO

No hay comentarios:
Publicar un comentario